29.5.08

ahir, altra paraula de comiat


No tot és desar somnis pels calaixos

rodejats d'enemics o bé d'objectes

que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda

dimensió de tota cosa dita,

podem amb cada gest guanyar nous àmbits

i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres

del ponent encrespat, la llum esclata.

Miquel Martí i Pol


l'imatge és "despedida" de René Martin, sonava dins del cotxe i camí de la ciutat altra vegada aquesta cançó:


1 comentario:

maría nefeli dijo...

Cada despedida es un ensayo para morir...pero es consolador ver que cada paso adelante en la vida es una prueba de recuerdo, la única deuda que debemos a quien ya no está...
Un abrazo